A Rita Navarro Luna
Sé que t’has preguntat,
moltes vegades...
angoixada...
si estaries fen-t’ho bé.
Sé també que el teu cor
desbordat de tendresa,
i de pau,
quan la veus dormir,
tan forta i tan fràgil al temps,
aguantant la respiració
per poder gaudir de la seua,
escoltant el suau ronquit d’ell
a l’altre costat de la porta,
s’ompli d’una sort d’anhels
que no saps com definir.
Que hui ets tu la que es pregunta
com seran demà,
la que s’envolta de pànic
de pensar que un dia creixeran,
deixaran de ser com son ara:
el teu xiquet pelut i ta nineta rossa,
de no poder aturar el temps
en una eternitat al teu favor
i seguir mirant-te en eixos ullets,
al temps que dessitges veure’ls ja
en la seua llum front a tu, sent ells qui t’abracen
a l’alçada del teu cor.
Mentres un àngel, des d’ací,
et veu somriure quan penses que no,
quan creus tenir eixa estoneta de Cel
per a tu sola.
És la mirada d’ell...
és el somriure d’ella...
qui et poden dir que tal ho estàs fent;
quan, jugant amb ells a la gespa i en la brossa,
la teua càlida mirada en ells es posa.
Des d’ací sols puc dir-te una cosa:
tal com jo ho veig...
basant-me en tu...
i veient-los a ells..
ets una mare meravellosa.
(Traducción: EL CIELO EN TUS BRAZOS
Sé que te has preguntado, muchas veces... angustiada... si estarías haciéndolo bien.
Sé también que tu corazón desbordado de ternura, y de paz, cuando la ves dormir, tan fuerte y frágil al tiempo, aguantando la respiración para poder disfrutar de la suya, escuchando el suave ronquido de él al otro lado de la puerta, se llena de una suerte de anhelos que no sabes como definir.
Que hoy eres tú la que se pregunta cómo serán mañana, la que se envuelve de pánico de pensar que un día crecerán, dejarán de ser como son ahora: tu niño peludo y tu muñequita rubia, de no poder parar el tiempo en una eternidad a tu favor y seguir mirándote en esos ojitos, al tiempo que deseas verlos ya con su luz frente a ti, siendo ellos quienes te abracen a la altura de tu corazón.
Mientras un ángel, desde aquí, te ve sonreír cuando piensas que no, cuando crees tener ese ratito de Cielo para ti sola.
Es la mirada de él... es la sonrisa de ella... quienes te pueden decir qué tal lo estás haciendo; cuando, jugando con ellos en el césped y en la hierba, tu cálida mirada en ellos se posa.
Desde aquí sólo puedo decirte una cosa: tal como yo lo veo...
basándome en ti... y viéndolos a ellos... eres una madre maravillosa.)