sábado, 13 de diciembre de 2014

Xiuxiueg... (Susurro...)

 

A l’Amic Ximo Cerdà Bellver
al fer 365 dies de la seua partida d’este mon


Xiuxiueja el firmament
I m'envolta amb la teva essència,
Mitificada ja per sempre
On el nostre últim abraç, encara viu,

Cau en cascada;
El llàmpec que m'enlluerna, i
Recuperant el somriure, per a
Dedicàr-te'l
A cada segon, minut i hora

Batec a batec
En aquests 365 dies
Lligats i deslligants,
Lents i massa ràpids, a l'una...
Venezia sense tú
En una Xàtiva plena d'aigua.
Record d'una llàgrima inacabada.

                                                            ©    Lucía Navarro Luna    

(Traducción:
Susurra el firmamento y me envuelve con tu esencia, mitificada ya para siempre, donde nuestro último abrazo, todavía vivo, cae en cascada; en el rayo que me ciega y recuperando la sonrisa para dedicártela cada segundo, minuto y hora, latido a latido, en estos 365 días. Ligados y desligantes, lentos y demasiado rápidos a un tiempo... Venecia sin ti en una Xàtiva inundada. Recuerdo de una lágrima inacabada).

No hay comentarios:

Publicar un comentario