A l’Amic Ximo
Cerdà Bellver
al fer 365 dies
de la seua partida d’este mon
Xiuxiueja
el firmament
I m'envolta amb la teva essència,
Mitificada ja per sempre
On el nostre últim abraç, encara viu,
Cau en cascada;
El llàmpec que m'enlluerna, i
Recuperant el somriure, per a
Dedicàr-te'l
A cada segon, minut i hora
Batec a batec
En aquests 365 dies
Lligats i deslligants,
Lents i massa ràpids, a l'una...
Venezia sense tú
En una Xàtiva plena d'aigua.
Record d'una llàgrima inacabada.
I m'envolta amb la teva essència,
Mitificada ja per sempre
On el nostre últim abraç, encara viu,
Cau en cascada;
El llàmpec que m'enlluerna, i
Recuperant el somriure, per a
Dedicàr-te'l
A cada segon, minut i hora
Batec a batec
En aquests 365 dies
Lligats i deslligants,
Lents i massa ràpids, a l'una...
Venezia sense tú
En una Xàtiva plena d'aigua.
Record d'una llàgrima inacabada.
© Lucía Navarro Luna
(Traducción:
Susurra el firmamento y me envuelve con tu esencia, mitificada ya para siempre, donde nuestro último abrazo, todavía vivo, cae en cascada; en el rayo que me ciega y recuperando la sonrisa para dedicártela cada segundo, minuto y hora, latido a latido, en estos 365 días. Ligados y desligantes, lentos y demasiado rápidos a un tiempo... Venecia sin ti en una Xàtiva inundada. Recuerdo de una lágrima inacabada).
No hay comentarios:
Publicar un comentario