A Ima Martínez Navarro
Tens la fràgil màgia de les roselles
a les galtes, i florejant-te als ulls;
el dolç frescor de les fulles novelles
que animen i il·luminen més que els fulls.
La llibertat no demana permís
per somriure allà on es sap estimada;
t’habita la força del compromís
i la tens instal·lada a la mirada.
Tu m’alces en la teua sola presència
quan el cor sembla arrugada senyera
i als meus millors records cobra potència
despertar-te i jugar a la banyera;
rosa primera que brolla en essència
cada hivern, tornant-lo suau primavera.
® Lucía Mª Navarro Luna
( ’50 ROSES IMMACULADES’, Sonet Alexandrí en ‘Luz Mari es Amor’ pag 210)
(Traducción: 50 ROSAS INMACULADAS
Tienes la frágil magia de las amapolas en las mejillas, y asomándote a los ojos; el dulce frescor de las hojas nuevas que animan e iluminan más que las cuartillas.
La libertad no pide permiso para sonreír donde se sabe amada; te habita la fuerza del compromiso y la tienes instalada en la mirada.
Tú me levantas con tu sola presencia cuando el corazón parece
arrugada bandera y en mis mejores recuerdos cobra potencia despertarte
y jugar en la bañera; rosa primera que brota en esencia cada
invierno, volviéndolo suave primavera).

No hay comentarios:
Publicar un comentario